La migració nocturna d’aus per l’Alta Garrotxa a través dels sons: què ens migra a sobre?

Activitat gratuïta

Treball guanyador de la Beca Oriol de Bolós de Ciències Naturals 2019

Un dels aspectes més fascinants de la natura són els moviments massius que fan alguns animals buscant unes condicions més aptes per a la seva supervivència. Aquest fenomen és conegut com a migració i consisteix en el desplaçament anual d’un animal entre dues zones geogràfiques definides per tal de maximitzar la seva supervivència i/o reproducció. Per moltes aus, ja siguin ocells petits de vol batut o ocells grans de vol sostingut, existeixen accidents geogràfics que condicionen aquestes rutes de migració per evitar sobrevolar aquestes barreres.

També existeix una segregació temporal de la migració al llarg del dia, amb espècies que migren de dia i altres, de nit. Per tal d’estudiar aquests fenòmens, trobem diferents tècniques entre les quals hi ha l’enregistrament dels sons que fan les aus en migrar, l’anomenat nocmig. En contraposició amb altres tècniques (radar, moon- watching, càmeres infrarroges, etc.), el nocmig permet la identificació específica amb un esforç molt baix. Aquest estudi pretén determinar, entre d’altres, l’existència i composició de la migració nocturna d’aus a través de l’Alta Garrotxa, com a zona de baixa altitud als Pirineus, utilitzant dispositius d’enregistrament de baix cost, i també avaluar-ne l’eficàcia respecte d’altres aparells comercials més cars.

Entre el 7 d’agost i el 15 de novembre del 2020, cinc d’aquests dispositius varen enregistrar les aus migrants a l’Alta Garrotxa del crepuscle a l’alba. Es va detectar un mínim de 2.493 ocells en vol, corresponents a, com a mínim, 33 espècies diferents, durant les 5.361,4 hores de gravacions analitzades. L’espècie més enregistrada fou el tord comú, seguit de lluny pel tord ala-roig, el pinsà comú i el bernat. S’han enregistrat altres espècies rares, algunes de les quals són els primers registres per a les comarques de la Garrotxa o el Ripollès. Destaquen espècies de zones humides de reduïda capacitat de vol, com la polla blava, migrants associats tradicionalment a la línia de mar, com el pòlit cantaire, el bitó o el tèrrit variant, i altres d’hàbitat molt limitat a la comarca com el corriol pit-roig i el torlit.

Les diferents espècies han presentat patrons fenològics marcadament diferents, si bé el gruix d’ocells detectats s’acumula a l’octubre i novembre; també s’han detectat preferències diferenciades respecte a l’horari de migració, tot i que la majoria es concentra en les hores prèvies a la sortida del sol. El punt de migració més rellevant ha sigut el coll de Malrem, a l’oest, que ha acumulat la gran majoria d’observacions. El pitjor punt ha sigut el cim del Comanegra, el punt més alt de l’àrea d’estudi.

Oriol Baena Crespo
Graduat en Ciències Ambientals (UAB) i Ecologia (WUR)
5 de maig de 2023 (19.00 h)
Sala Magma