71 min. Canadà (2021)
Direcció: Julia Barnes
Documental. Apta. VOSE

Aquest documental compleix escrupolosament un dels objectius del gènere: informar i qüestionar-se la realitat que ens envolta a partir de preguntes i dubtes que a tots ens resulten familiars. Entre altres objectius, la directora intenta esbrinar les mentides -o mitges veritats- que s’amaguen darrere del pensament fantàstic que hi ha sobre la idea que l’energia solar, eòlica, els cotxes elèctrics o el consumisme verd salvaran el planeta.

Són certes les paraules “net”, “gratuït”, “segur”, “sostenible”?. Com actuen algunes organitzacions disfressades de proteccionistes mediambientals que faciliten el camí cap a la destrucció del planeta?

La destrucció del planeta i altres arquitectures
En el cicle proposat per aquest curs presentem dues facetes importants de l’espècie humana en relació a la seva presència en el planeta. Per una banda, la capacitat d’autodestrucció des que l’any 1945 es va experimentar amb la primera detonació nuclear i, per altra banda, la voluntat de projectar i construir amb l’art i la tècnica d’una de les disciplines més antigues: l’arquitectura.

En l’àmbit de la destrucció del planeta, existeix un abans i un després en la crònica de la presència humana en el planeta. La frontera és el 16 de juliol de 1945. A la població d’Alamogordo de Nou Mèxic es va dur a terme el primer experiment nuclear. Des d’aquell moment, la humanitat viu sotmesa a la certesa d’una nova capacitat: l’autodestrucció total. En quatre pel·lícules, explorarem les conseqüències d’aquesta certesa i la fragilitat del futur comú que hem anat configurant.

A l’altre costat de la qüestió, en l’arquitectura, davant la barbàrie que ha significat algunes de les decisions humanes, sabem també de la voluntat de satisfer les necessitats més elementals de convivència. A través de l’art i la tècnica de projectar i construir edificis i entorns funcionals i estètics, intentem millorar la vida al planeta. En quatre pel·lícules, veurem la importància de l’arquitectura en les nostres vides a l’hora de relacionar-nos, moments decisius en la història i expectatives de futur d’aquesta disciplina.

Comissariat per Jordi Teis