Joan Martí Molist, doctor en geologia i professor investigador del CSIC, va presentar A què s’enfronta la vulcanologia del futur?, el passat divendres 20 d’octubre a la Sala Magma de l’Espai Cràter. En el marc del XVII Els grans interrogants de la ciència, cicle de conferències organitzat pel SIGMA, l’Espai Cràter i el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, el vulcanòleg va fer una aproximació a aquesta ciència, que va anar des dels seu origen fins a les seves perspectives de futur.

En primer lloc, va emfasitzar en la figura del vulcanòleg, científic encarregat de vigilar i investigar tot el que té a veure amb els volcans. Tal com va afirmar, la vulcanologia és una disciplina que beu d’altres àrees de coneixement, com ara  la geologia, la física i la geografia, perquè no disposa d’estudis propis. Per aquest motiu, gràcies a les aportacions d’un gran ventall de disciplines, es pot estudiar amb profunditat un fenomen tan complex com és la dinàmica de les plaques tectòniques en el conjunt del planeta.

Anys enrere, la vulcanologia era una ciència descriptiva, basada en l’observació, no obstant, Martí va explicar que tant l’erupció del 1943 del volcà Paricutin, a Mèxic, com la del Saint Helens del 1980, als Estats Units, van suposar un punt d’inflexió en la seva pràctica. Més enllà de fer una tasca explicativa, els vulcanòlegs van començar a indagar en els processos per teixir prediccions de les erupcions que podien tenir lloc en tota la superfície terrestre. Per aquest motiu, la vulcanologia moderna està formada per dues línies imprescindibles: la vigilància i la interpretació.

Un dels punts clau de la xerrada va ser la idea que la societat hauria de promoure l’adaptabilitat als fenòmens naturals, vetllant per la conservació i la convivència tant amb els volcans com amb la natura en general. El geòleg va convidar el públic a reflexionar que els volcans ja existien abans de la nostra arribada i continuaran a la Terra quan ja no hi siguem, és per això que cal cuidar el nostre entorn i provar de ralentir el canvi climàtic. Com a consell, va proposar una bona gestió del territori i dels recursos, el foment de la recerca i el desenvolupament d’eines per a les bones pràctiques. D’aquesta manera, es podrà aprofitar el que ens donen els volcans: atmosfera, vida, materials, sòls fèrtils, patrimoni geològic, turisme i investigació científica.

A mode de desenllaç, Joan Martí Molist va fer una crida a la creació de més programes d’investigació i una inclusió de l’estudi dels volcans en l’educació. La seva idea és que aquest fet promouria, no només que es fes una bona vigilància, sinó que es podrien gestionar millor els recursos, amb l’objectiu d’esdevenir una societat preparada per fer front a aquest fet geològic, per exemple, a través de la planificació del territori amb plans d’emergència.

Podeu recuperar la xerrada al canal de YouTube.