Assumpció Malgosa, catedràtica d’antropologia física de la Universitat Autònoma de Barcelona i responsable del Grup de Recerca en Osteobiografia (GROB), va presentar Com podem retornar les víctimes de la guerra civil a les seves famílies?, el passat divendres 17 de març a la Sala Magma de l’Espai Cràter. En el marc del XVI Els grans interrogants de la ciència, cicle de conferències organitzat pel SIGMA, l’Espai Cràter i el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Malgosa va parlar de la interpretació i la reconstrucció de les vides de les persones i les poblacions a partir de les seves restes, una bona oportunitat per apropar la vessant més científica de l’arqueologia a les persones.

La temàtica de la xerrada estava travessada per l’actual debat sobre la memòria democràtica i la importància de resoldre els conflictes del passat per a la salut social. La guerra civil n’és potser l’exemple més clar, ja que ha deixat seqüeles importants que encara ressonen en el nostre present. La necessitat generalitzada de reparació, justícia i veritat, explica Malgosa, sovint es materialitza en exhumacions per a la identificació de tots aquells cadàvers que encara descansen a les fosses comunes i que mai han estat identificats.

Ja és una tasca en l’agenda política des de principis de segle i arqueòlegs, antropòlegs i forenses treballen colze a colze en un laboriós treball de camp que també requereix de llargues investigacions al laboratori, on es reconstrueixen els esquelets i s’elaboren els  perfils biològics. La tasca de Malgosa, com a antropòloga física, és la lectura dels ossos, teixits vius que aporten una gran informació perquè reaccionen davant els canvis ambientals, ja sigui a nivell físic, químic i biològic.

Un dels principals inconvenients en la seva feina, comenta, és la necessitat de comparació d’ADN, perquè en moltes ocasions no es disposa de les mostres per poder  completar el procés. Així doncs, malgrat que els avenços científics són molt útils en el camp de l’arqueologia física, Malgosa recorda que “anem tard”, ja que el temps biològic no es pot alterar. Per a un reconeixement òptim de les víctimes es necessita que la família ja conegui els fets i tingui integrants amb qui poder comparar l’ADN però també comptar amb un baix nombre de cadàvers perquè les exhumacions puguin ser profitoses. Aquest és el cas de la fossa de Prats del Lluçanés (2004), en què es va recórrer a l’ADN mitocondrial per identificar un pagès que havia set assassinat per donar resguard a soldats republicans. En aquest cas, es tractava d’una fossa amb poques persones i es disposava del perfil genètic perquè la persona que el podia donar encara era vivia, però no sempre és així.

Com podem retornar les víctimes de la guerra civil a les seves famílies? va suscitar gran interès entre els assistents, que van orientar les preguntes a conèixer la possibilitat d’identificar alguns casos concrets de fosses comunes multitudinàries. No obstant, Assumpció Malgosa va remarcar que és un procés lent, costós i que depèn de molts processos legals.

Recupera la xerrada completa.