MONOPOLIZING KNOWLEDGE: THE EAST INDIA COMPANY AND BRITAIN’S SECOND SCIENTIFIC REVOLUTION. A càrrec de Jessica Ratcliff.

LA CIRCULACIÓ DEL CONEIXEMENT AL SEGLE XX: ACTORS, POLÍTIQUES I ORGANITZACIONS TRANSNACIONALS. Coordinat per Agustí Nieto i Daniele Cozzoli.
Comunicacions:
Martina Cots. Fritz Kahn, divulgació transnacional i física nuclear.
Daniele Cozzoli. La National Academy of Science i la col·laboració científica amb la Unió Soviètica.
Carolina Granados. Xarxes d’expertesa internacional per a la gestió d’un problema global: lliçons sobre l’assessorament científic a partir de l’Advisory Group on Greenhouse Gases (1986-1990).
Agustí Nieto-Galan. Les veus dels refugiats: Alguns exemples de la Society for the Protection of Science and Learning (1933-1945).
Oliver Hochadel. Comentari final.

CIÈNCIES DE LA SALUT DURANT ELS SEGLES XIX I XX. Coordinat per Joel Piqué-Buisan

Comunicacions:
JM. Comelles. Del «tumor» al «cáncer», passant per la «neoplàsia». Com el càncer va esdevenir una preocupació médica per a la ciutadania de Catalunya (1896-1996).
Lorena Lourdes Tejero Vidal, Miquel Àngel Calderó Solé i Carmen Torres Penella. Orígens acadèmics de la pràctica de les cures. “El manual de la enfermera” de les filles de la caritat, 1940.
Juan Carlos García-Reyes. Narrativa de la innovació mèdica de guerra: l’epistolari de Salvador Badia i Andreu sobre la Guerra Franco-Prussiana de 1870-1871.

CIÈNCIES DE LA TERRA: GEOLOGIA, VULCANISME I SISMOLOGIA. Coordinat per Xavier de Bolós

Comunicacions
Maria Teresa Merino i Josep Batlló. Estat actual del patrimoni de la Secció de Sismologia de l’Observatori Fabra en el seu 120 aniversari.
Enric Aragonès i Valls. Els manuscrits perduts de Llobet i Vall-llosera sobre la regió volcànica.
Kathleen Histon. The Phlegrean Fields (Italy) – 16th to 19th century iconic site within the history of the geosciences.
Carlos Acosta Rizo, Nicolás Cuvi i Delfín Viera. Unfolding the networks and circulation of geological knowledge in the 19th century Northern Andes.
Maria Teresa Merino i Josep Batlló. Inicis de la sismologia instrumental a les Terres Gironines.

HISTÒRIA I ENSENYAMENT. Coordinat per Maria Rosa Massa i Carmel Ferragud

Comunicacions:
Fàtima Romero i Iolanda Guevara. La matemàtica de Lui Hui. El càlcul d’altures, profunditats i amplades. Joaquim Berenguer. Comparant textos del segle XVIII sobre còniques en una aula d’avui dia.
Juan Navarro Loidi. Amusements philosophiques de Bonaventura Abad (Cardona-Marsella, 1766).
Antoni Roca-Rosell. Reims, Barcelona, Maó: tres opcions d’ensenyament tècnic al segle XVIII.
Maria Rosa Massa-Esteve. L’ensenyament dels enginyers militars en el segle XVIII.
Antonio Mellado, Antonio Linero i Pedro José Herrero. Trigonometría y logaritmos en el curso matemático de Hérigone (1580-1643): algunas aplicaciones para el aula.
David Virgili (UPC). L’enfocament experi- mental modern al Mathesis Biceps (1670) de Caramuel: idees i recursos per a l’aula.
Mavi Corell Doménech i Cristina Sendra Mocholí. Llibres de text de física i química per a una reforma democràtica de l’ensenyament. Un estudi de cas.

CIÈNCIES NATURALS, MEDI AMBIENT I PARCS NATURALS. Coordinat per Emili Bassols

Comunicacions
Silvia Pérez Criado. La Evolución de la Industria de Plaguicidas en España (1945-1977): Un Estudio Preliminar Sobre la Producción de DDT.
Sofiya Kamalova Rogova. Salud laboral y saberes expertos: el caso Ardystil, una intoxicación laboral en Alcoy a finales del siglo XX.
Judit Gil-Farrero. Divulgació científica i canvi de percepció social sobre la natura i el paisatge de la zona volcànica de la Garrotxa (1974-1982).
Xevi Collell. Science centers: Espai Cràter i el nou paradigma expositiu.

FACULTATS DE CIÈNCIES I FRANQUISME. Coordinat per Ximo Guillem i Ignasi Suay

Comunicacions
José Ramón Bertomeu. Viatges científics, química quàntica i medicina a mitjan segle XX en la Universitat de València: José Ignacio Fernández Alonso i la seva relació amb Linus Pauling.
Cristina Sendra i Jesús Català. De postguerres, riuades i suposades revifalles: el Jardí Botànic de la Universitat de València durant la dictadura franquista.
Ximo Guillem Llobat. El Departament de Química Vegetal de València (1949- 1966). La química orgànica.
Ángel Toca Otero. Cuando la Química Técnica transmutó en Ingeniería: Enrique Costa Novella en la Universidad de Valencia (1949-1961).
Ignacio Suay Matallana. De la ingeniería para licenciados a la ingeniería para ingenieros y el profesor Agustín Escardino Benlloch.
Agustí Ceba, Víctor Navarro i Jorge Velasco. Les microscopistes de l’Institut de la física corpuscular (1950-1973)

NEGOCIS AMB ANIMALS: COLONIALISME I EL ZOO DE BARCELONA. Coordinat per Oliver Hochadel

Comunicacions
Oliver Hochadel. Avi-un elefant indi barceloní?
Laura Valls. El comerç i l’exhibició d’ocells exòtics: més enllà del zoo i més enllà de Barcelona.
Josep Reyné. Ikunde i el comerç amb animals de la Guinea espanyola: el cas de la granota goliat.
Miquel Carandell. Animals i coneixements transatlàntics: la Federación Iberoamericana de Parques Zoológicos (1962-1974).
Oscar Moya Villanueva. Floquet de Neu: revisar una icona de Barcelona.

INFÀNCIES I CAPACITATS FORA DE LA NORMA (ESPANYA, 1840-1930). Coordinat per Andrea Graus

Comunicacions
Marta Ramírez Morillo. Medicina, higiene mental i educació en la construcció dels discursos al voltant de la precocitat i la criança científica en el decurs del segle XIX.
Victoria Molinari. El genio uranista: un proyecto de regeneración de “la mala vida” en Barcelona.
Violeta Ruiz. Talento y discapacidad: La Escuela de Ciegos, Sordomudos y Deficientes de Barcelona, 1900-1930.
Andrea Graus. L’exhibició del talent infantil a les Acadèmies de ciències a l’Espanya del segle XIX.

PATRIMONI, BIOGRAFIES I COMUNICACIÓ CIENTÍFICA. Coordinat per Arnau Dorca

Comunicacions
Virginia Rubio Berenguer, Maria Tormo-Santamaria i Josep Bernabeu- Mestre. Cuina i territori. Els arrossos valencians en l’obra del folklorista Francisco G. Seijo Alonso (1925-2013).
Roger Fernández i Tudela. La temporalitat en la patrimonialització i exhibició de la ciència i la tecnologia en l’espai urbà.
Eulalia Garcia-Franquesa, Francesc Uribe i Anna Aguilar-Amat. Protagonistes: persones i institucions vinculades al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB)
Agustí Camós Cabeceran. Francisco Calcagno (1827-1903), l’escriptor evolucionista cubá que passà els seus darrers anys a Barcelona on es publicà part de la seva obra.
Oriol Roig Vilaseca. Joc de ciència: la creació d’una cultura científica a la Catalunya pujolista.

MEDICINA I SOCIETAT A LA CORONA D’ARAGÓ BAIXMEDIEVAL. Coordinat per Carmel Ferragud

Comunicacions:
Fernando Serrano Larráyoz. Dieta y vejez en una versión castellana de la Epistola Aristotelis ad Alexandrum de dieta seruanda de Juan de Sevilla y en unas recetas del siglo XV (Real Academia Española, Ms. 155, fols. 87r-90r).
Guillem Roca Cabau. Els peritatges mèdics a la Lleida medieval: anàlisi del procediment de la dessospitació entre els segles XIV i XV.
Carmel Ferragud Domingo. La creació del col·legi d’apotecaris de València i els seus fundadors (1441).
Andrea Martí Serrano i Ignacio Nebot Segarra. La trama criminal d’una llevadora: maternitat vulnerable i tràfic d’infants a la València del segle XV.
Ignacio Nebot Segarra. “La major part de sanitat és voler guarir”. Galenisme i plura- lisme assistencial en l’obra de Bernat Metge.
Joan Montagud i Belda. Més enllà de l’apotecaria: el poder social i econòmic dels apotecaris a la València del segle XV.

EXPONO, ERGO SUM: EPISTEMOLO- GIA CURATORIAL EN L’ERA DE LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA PROFESSIONAL. Coordinat per Josep Simon i Alfons Zarzoso

Comunicacions
Alfons Zarzoso. Recerques en el Museu Virtual de les Experiències del Malestar i de l’Alleujament (MUVEMA).
Adrián Camarós. Exponer nos expone; La epistemologia a la sombra del diseño curatorial. Interrogantes y contradiccions a través del caso practico de “¡Bienvenido Mr. Palomares!”.
Anxo Vidal Nogueira. Investigar expo- niendo: museologia, historia de la ciència y Física Ciborg.
Josep Simon. Exposició Pedagògica: Ciència, Experiència i Llibertat.
Elena Menta. Prohibit no tocar la his- tòria de les matemàtiques als museus.

REPENSAR LA HISTORIOGRAFIA DE LA CIÈNCIA: «DES DE BAIX», «DES DE DALT» O «DES DE LA PERI- FÈRIA»?. Coordinat per Anxo Vidal Nogueira i Lluís Coromina Verdaguer

Comunicacions
Pau Font Masdeu. Anàlisi de les epidè- mies contemporànies des de la història polí- tica i cultural: la pandèmia de grip de 1918.
Sergio Savoini Arévalo. Historia desde abajo, emociones en la Primera Guerra Mundial.
Lluís Coromina Verdaguer. Els llocs de memòria mèdics i farmacèutics a Cata- lunya: reflexions metodològiques per a repensar la historiografia de la ciència des de la historiografia de la memòria.
Alba Masramon Cruzate. La història de la infermeria des de baix i des de fora.
Albert Montalbán Arenas. Postulats científics per a escriure Història de l’Esglé- sia catòlica: positivisme historiogràfic i so- ciologia cristiana en les obres del canonge Gaietà Barraquer i Roviralta.

THE INTERDISCIPLINARY CHALLENGES OF THE HISTORY OF EARTH SCIENCES. A càrrec d’Ezio Vaccari

GABINET DE CURIOSITATS DE CAN BOLÓS

Comunicacions
Natàlia Hervàs, Restauració dels fons de ciències naturals de Can Bolós.
Olga Boet, Documentació dels fons de ciències naturals de Can Bolós.
Miquel Àngel Fumanal, El patrimoni material de Can Bolós .
Taula rodona moderada per Neus Ibáñez amb Josep Maria Arnau de Bolós, Carme Arnau de Bolós i Marià Arnau de Bolós