David Ràfols, enginyer tècnic en telecomunicacions especialitzat en equips electrònics per l’Escola Universitària Politècnica de Mataró i membre de l’Associació Astronòmica de la Garrotxa, va presentar 75 anys d’exploració espacial. Què s’ha fet, fins on s’ha arribat i cap on ens porta?, el passat divendres 21 d’abril a la Sala Magma de l’Espai Cràter. En el marc de la 16a edició de Els grans interrogants de la ciència, cicle de conferències organitzat pel SIGMA, l’Espai Cràter i el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, la xerrada es va enfocar a fer una síntesi dels avenços en els viatges a l’espai des dels seus inicis fins l’actualitat.

La conferència es va iniciar amb una introducció a la temàtica que incidia en la importància de qüestions com el buit, la gravetat, la massa, la trajectòria, l’objectiu i el pressupost, que cal tenir en compte abans d’emprendre un viatge espacial. Les primeres sortides fora del planeta, durant la cursa per l’espai de la guerra freda, van ser bons exemples per contextualitzar aquests requisits. Casos de missions tan conegudes com l’Sputnik, de la Unió Soviètica, o l’Apolo 11, dels Estats Units, van permetre fer un repàs de la tecnologia emprada en cada cas i com ha anat avançant al llarg dels anys, però també, van demostrar que aquestes grans fites s’han vist condicionades per qüestions tècniques, econòmiques i polítiques.

Els enviaments d’humans, l’ús de sondes i l’exploració a distància van ser els grans temes de la xerrada i van quedar molt ben il·lustrats gràcies a la gran presència d’imatges captades per satèl·lits. David Ràfols es va aturar, per exemple, en les missions d’investigació del satèl·lit Tità o les exploracions amb satèl·lits (com l’Opportunity o l’Spirit) a Mart, una temàtica, veritablement, a l’ordre del dia. La pregunta de si hi ha vida en altres planetes, segons l’investigador, és un dels motors de l’exploració espacial en l’actualitat.

Per cloure, Ràfols va destacar, com a troballes més importants, el descobriment de  milers d’astres al sistema solar, la capacitat d’anàlisi de les superfícies i les atmosferes, la detecció de composicions d’exoplanetes i altres cossos que encara no se saben determinar. Encara que físicament només s’hagi arribat a la lluna, els avenços tecnològics permeten més possibilitats ja que no es veuen afectats pel pas del temps biològic. Reflexionant sobre “cap a on anem?”, Ràfols va assegurar que les metes més immediates son la recerca de vida a Mart i tornar a trepitjar la lluna, aquest cop per instal·lar-hi una base d’operacions, però canviant les metodologies per obtenir noves respostes.

Recupera la xerrada completa.